El problema de l’habitatge de lloguer, o com l’Estat s’entesta en fer recaure en els particulars un problema sistèmic que no els correspon a ells solucionar.
Jo soc d’una generació que va conèixer els anomenats propietaris pobres. Es tractava de persones que, majoritàriament per herència, tenien habitatges o locals sotmesos a les limitacions de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1955 reformada l’any 1964.
De manera que es trobaven lligats de mans i peus per una normativa que els imposava, per un costat, el haver de mantenir els contractes d’arrendament d’habitatges i locals de negoci de forma indefinida; i per l’altre els impedia incrementar les rendes més enllà de l’IPC.
Donant-se la paradoxa de que hi havia inquilins amb una capacitat econòmica força superior als dels seus arrendadors, que els pagaven uns lloguers irrisoris.
L’Estat es segueix optant per aquestes dues mesures: allargament de la durada obligatòria dels contractes i limitació tant de l’import dels lloguers com dels seus increments al renovar-se. A això s’hi afegeixen les suspensions dels procediments de desnonament i llançament.
Altrament la llarguíssima durada dels procediments judicials genera una important inseguretat jurídica, atès que un llogater pot deixar de pagar la renda i romandre a l’habitatge mesos i mesos sense pagar ni cinc.
D’aquesta manera el problema social de l’habitatge no s’intenta resoldre millorant l’oferta de lloguer amb incentius als arrendadors, ni incrementant el parc de lloguer públic, si no que s’apliquen limitacions al mercat que, fins ara, no han donat mai el resultat esperat.
Segons els principals portals immobiliaris i les dades del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, l’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït de forma notable, registrant-se un 46 % menys de contractes de lloguer a Barcelona en els mesos de maig i juny.
Tot i aquest problema endèmic, es segueix promocionant la industria del turisme, i esdeveniments com la Copa Amèrica, que generen un increment de la demanda de lloguer de temporada per persones d’elevada capacitat econòmica empitjorant encara més la situació.
