(de la interpretació restrictiva del Tribunal Suprem i d’algunes Audiències Provincials de la normativa de la Unió Europea i de les sentències del TJUE.)
Determinats Tribunals espanyols, començant pel Suprem, mostren una tendència exagerada a interpretar i aplicar la normativa de la Unió Europea en matèria de consumidors en la forma més favorable per a l’empresari. I, encara sent corregits pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el retard en l’aplicació de la doctrina consolida de fet moltes situacions contràries a aquesta jurisprudència.
Des de les famoses clàusules sol, quan l’Alt Tribunal va voler limitar la retroactivitat en el temps dels efectes de la declaració de nul·litat, passant per la prescripció del dret de cobrament de les despeses hipotecàries, al IRPH, a les costes processals en cas d’estimació parcial de demandes de consumidors i, ara, a la comissió d’obertura dels préstecs i crèdits hipotecaris.
Això desincentiva als ciutadans per a presentar reclamacions judicials, puix que la resposta inicial a les mateixes és, d’entrada, el rebuig. I només amb l’esgotament de totes les instàncies després d’un dilatat calvari judicial, al qual es llancen només uns pocs, s’obté una resolució favorable que llavors podria ser aprofitada pels altres consumidors.
Però pel dilatat dels temps judicials, per a quan es dona aquest pronunciament, molts s’han quedat pel camí per no haver esgotat tots els recursos judicials, i altres han abandonat la seva pretensió.
L’últim exemple d’una condició general que està sent sostinguda per la jurisprudència és la comissió d’obertura dels préstecs i crèdits hipotecaris.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per sentència de 16 de març de 2023, va deixar oberta la porta al fet que es pogués declarar la nul·litat de la comissió d’obertura de les operacions bancàries formalitzades amb consumidors. No obstant això el Tribunal Suprem, en sentència de 29 de maig passat va dictaminar a favor d’una entitat bancària per entendre que els serveis rebuts en contrapartida eren fàcilment comprensibles pel consumidor.
No obstant això alguna Audiències Provincials (Las Palmas, Girona) acudeixen al criteri del TJUE, i declaren la nul·litat de la comissió d’obertura.
Per a mi l’aspecte essencial per a declarar aquesta nul·litat és el fet que l’aplicació d’un percentatge fix sobre l’import de l’operació no casa amb què s’estigui satisfent una concreta remuneració de serveis relacionats amb l’estudi, el disseny i la tramitació singularitzada d’una sol·licitud de préstec o crèdit hipotecari, requisit referit pel TJUE.
Però, en definitiva, les sentències de les Audiències Provincials podran ser recorregudes davant el Suprem, amb el que no cal albergar molt d’optimisme per part del consumidor.